I finalitzem el primer semestre de l’any... Pintura, escultura, dibuix, fotografia. No sé si puc demanar més... Cata de vi, cata de perfums, teatre. I entre mitges... Emocionada, contenta, nerviosa, també en algun moment decebuda...
El temps va passant, ja fa més d’un any que Artemisia va obrir les seves portes. I anem fent camí, juntes, l’Artemisia i jo. I de cop i volta, aquesta darrera exposició, m’ha semblat un punt d’inflexió.
Un punt i apart.
I ara em prendré uns dies, algunes setmanes, per pensar, programar i naturalment, continuar! Feina a l’ombra, invisible però eficient!
Per què l’Artemisia i una servidora tenim ganes de més. Ens encanta el que fem. Disfrutem coneixent nous artistes, visitant tallers, conversant, escoltant-los, aprenent... De la mateixa manera ens apassiona donar forma a una idea, flipar-nos, veure com la gent s’ho passa bé amb nosaltres dues...
Per què som dues. Quasi som la mateixa, però en algun moment l’Artemisia es desvincula de mi, jo d’ella, i cada una va per lliure. Anem juntes, de la mà, però som dues. L’Artemisia és la que compra un bitllet d’avió per visitar la Biennale di Venezia el proper agost, però seré jo qui hi vagi. L’Artemisia és qui s’atreveix a enviar un mail a un artista a qui admira, però sóc jo qui visita el seu taller...
I així sempre.
L’Artemisia és intuïtiva, valenta i tira endavant, una ment inquieta amb un discurs aberrant. La Cristina és menys atrevida, però a la volta, és l’executiva, la que porta a terme els pensaments de l’altre. Les dues ens retroalimentem, i ara tinc clar, més que mai, que una no existia sense l’altre...
En fin, nois... fins d’aqui a uns quants dies!
se conoce que cris es una obsesiva de mucho cuidado se ha pasado el mes escuchando a gabriel moreno amigo de un amigo gran compositor y mejor interprete o al reves pero es que cris esta paya total y se ha ido a irlanda y no se sabe porque le ha cogido la fiebre de bedouin soundclash que son canadienses y graban videos en japon pero siempre le tiraron los musicos y dice que nada se ajusta mejor ahora mismo a ella que ellos y que no puede dejar de escucharlos me tiene atabalada porque conocio hace poco a un argentino que toca el violin y a un musico que le da al rock y ahora esta pensando que le gustaria tocar el piano pero nadie se atreve a decirle que canta de pelicula de terror o bueno si pero dice que pasa de todo porque si vas a un concierto de una tipa que se llama priscila hernandez y que es una loca de la colina que tiene ratas por mascotes pues ya todo te puede dar igual que digo yo como se puede llamar alguien priscila hernandez porque cris tiene que centrarse mas y ver que todo es menos facil y mas complicado o menos difícil y mas sencillo pero que haga lo que quiera que lo haga....creo que cristina esta como una cabra...
Comentários