Avui l’Artemisia i jo hem tingut una super visita a la sala. Ens han vingut a veure el Marc i L’Anna. El Marc té 6 anys, i la seva germana en té 10. Us podeu creure que han trigat menys d’un minut a començar a fer-me preguntes?
Marc.- “Què son aquests quadres?”
Jo.- “Son paisatges”
Marc.- “Aquest?” Han començat per on s’ha de començar, pel principi, el primer,” Fez”.
Jo.- “Representa una ciutat del nord d’Àfrica”
Anna.- “Ahhhh… i és marró com el desert del Sahara?”
Touché, he flipat.
Marc.- “I aquest?” El següent en l’ordre, naturalment. Es referia a la pintura “Bon dia”
JO.- “Mireu, és blau com el cel”
Anna.- Doncs jo, si penso en una ciutat blava penso en Barcelona, pel mar.
Jolines!!! Si, m’han tornat a impressionar!
Jo.- “I aquest, que us sembla?” He decidit continuar l’ordre i tocava un quadre vermell i negre, amb moltes verticalitats.
Anna.- “mmmmm….”
Jo.- “Una pista, es una ciutat molt famosa que surt a moltes pel·lícules i que està als Estats Units”
Anna.- “Egipte?”
JO.- (Interiorment) “jajajaja” (exteriorment) “no… no bem bé, és una ciutat que son dues paraules i la primera comença per N”
Anna.- “Ah! Nova York” Correcte!
El següent és un quadre groc groc (preciós) i els he demanat, “que us sembla que serà aquest?”
Marc.- El SOL!!!!! (ho ha dit cridant, perquè quan el Marc sap alguna cosa, la sap!)
Jo.- Molt bé! El quadre es diu “Ja surt el sol”
I a partir d’aquí hem repassat tots els pintors que coneixien: Dalí i els seus rellotges tous, els crits que feia el senyor aquell en el quadre de Munch (que el Sr. Simpson també va cridar una vegada de la mateixa manera), el Sr. Pollock el coneixen de sobreesssssssss, el Sr. aquell que pintava ratlletes i les unia amb col·lors... si aquell que es deiaa... es deiaaaa Van Gogh!!!
Hem estat mirant quadres de llibres i quan hem arribat al Guernica el Marc ens ha informat que les coses que hi ha dibuixades son fantasmes (per si algú no ho sabia, ara ja ho sabeu)
I per fi m’han deixat explicar-lis alguna cosa, jeje, els he aconseguit impressionar amb la historia del wc de Duchamp.
Hem acabat el dia fent alguns dibuixos, i li han volgut fer un homenatge a la Angela Icart, perquè els hi han agradat molt tots els colors del seus quadres. I han fet aquestes “còpies” que (ejem) m’han dedicat a mi, perquè jo soc molt simpàtica, els agrada molt que els expliqui coses i han decidit que tornaran a veure’m la setmana que ve.
Us deixo amb els dibuixos d’aquests artistassos que m’han enamorat, us ho puc ben assegurar, jo a la seva edat no en tenia ni idea, ai amb les noves generacions... a veure si al final encara hi haurà esperances...
Commentaires