Ens fa por l'ART?

Em pregunto si ens fa por l’art... Posem-nos en situació: un vidre gran amb vistes a una sala plena de quadres i una porta oberta. I què és el que passa? Força gent mirant a través del vidre, algun cap atrevit que sobresurt pel forat de la porta, i molt pocs agosarats que s’atreveix a dir “son molt macos”. I a partir d’aquí... si, crec que hi ha por. Per què costa tant entrar a una galeria? Tinc una teoria.

Estem adormits.

Més d’un cop m’han dit “es que yo no entiendo” Però es curiós perquè tothom a qui li demanes es prou intuïtiu per dir si el que està veient li agrada o no. “Esto es para otro nivel de gente” Aquesta em fa molta gràcia, “otro nivel de gente?” Que vol dir això? Hi ha molta gent que s’ho està currant perquè no hi hagi ciutadans de primera i de segona, no els ajudem gaire amb aquest tipus d’afirmacions. I la més divertida de totes “es que impresiona un poco verte ahí, sentada” Per a mi és incomprensible, però alguna cosa deu haver de cert perquè m’ho han dit més d’un cop, no sé, miraré de renovar el meu fons d’armari o canviar-me el pentinat!

La humanitat és inquieta per naturalesa, ho és. I tot i així, avui, no ens atrevim a dibuixar una línia en una pissarra que ens convida a fer-ho no fos cas que ho fem malament. Però, com hem arribat en aquesta conclusió? Si hi ha alguna cosa que sigui universal és l’art!

Malauradament la cultura no és per a tots, malauradament el mon està ple d’injustícies, no en va un dels objectius del mil·lenni és aconseguir l’ensenyança primària universal. Però l’Art és diferent, perquè, tal i com jo ho veig, l’art parteix d’una part nostra tant íntima, tant subtil, tant inherent al ésser humà que no hi ha condició possible que ens ho pugui treure.

L’Art et pot agradar o no agradar, et pot emocionar o despertar un rebuig absolut, però l’Art no passa necessàriament perquè l’entenguis o no, per sobre de tot, crec, que l’Art s’ha de sentir! I tots podem sentir!

I si, tots tenim la capacitat per poder crear! S’aprèn la tècnica, naturalment, però la capacitat de sentir, la capacitat de comunicar... que ningú s’equivoqui, no estem en desigualtat respecte a ningú altre, perquè va amb el codi genètic de la nostra espècie! Per això és lícit que qualsevol faci una línea en una pissarra que ens convida a fer-ho, perquè és impossible que ho fem malament.

Si, crec que estem adormits, o més ben dit, crec que ens han obligat a fer una becaina llarga i profunda que ens ha fet somiar que no podem sentir, que no son lliures per crear, què l’Art, com tantes altres coses, només és accessible per uns quants privilegiats.

Però alguna cosa està passant, confio sincerament en que el moment social, civil i associatiu que comencem a viure ens ajudi a despertar. A mirar amb nous ulls tot allò que ens envolta, a recuperar la curiositat, a creure que tots som part d’un tot amb les mateixes condicions. I si, confio a què la gent perdrà la por a l’Art, perquè sincerament, crec que sense l’Art, sense sentir, no és possible viure... Per això l'Artemisia i jo ens hem aventurat, perquè creiem sincerament que tots plegats ens mereixem una nova oportunitat!

PD. Em permeteu una llança en favor de les galeries comercials? No fem pagar entrada per veure, sentir i respirar ART!!!