Fa uns dies algú em va dir “ei, el dia 6 d’octubre passa’t pel “Racó del món” inaugurem una expo de fotos de la Kasia Derwiriska que t’agradarà”. Tot plegat m’avisen, “és un lloc molt informal, no hi ha hora, passa qual vulguis".
Uns dies abans veig el recordatori a l’agenda, i arriba divendres. Uffff estic cansadíssima, les neurones no em circulen amb normalitat per la matèria grisa que teòricament fluctua pel meu cervell, però he dit que hi aniria, no em puc rajar…
A quarts de deu m’acosto a Granollers. He anat avall i és amunt. Joder. Ara no és aquest carrer. Osti. “Mira que passo eh! Va Cris, tira a l’altre i si no és ho deixes córrer”
I giro una cantonada i veig a la penya, allà, plantats al mig del carrer, birra en mà i un delicada flaire d’herbetes naturals suspesa a l’aire... jeje, ja ho he trobat.
I entro al bareto, i flipo, si aquesta noia ha pensat en fer fotos per seduir-me (que naturalment no ho ha pensat) ha encertat de ple: format quadrat, 30x30, b/n, amb un suport negre fantàstic de format rectangular deixant que agafi pes per la part de sota.
I entres a les imatges. Profundes textures, magnífica definició de gama de grisos, histories suspeses en l’ànima de la foto, pràcticament sempre un camí, una subtil presència humana d’esquenes a l’objectiu, motius densos en imatges delicadíssimes. Però... “Qui és la Kasia?” Una noia petita i tímida, amb un somriure suau i la mirada distreta. Increïble, no sé que amaga aquesta noia, però és tot un món, un imaginari infinit en el que, si mires, si mires ben endins i entres a les seves imatges, potser, potser, no cal posar-hi paraules...
Una guitarra, unes veus, un artista "palmeando" sobre un tamboret...
Us deixo una dolentíssima foto per il·lustrar l’entrada amb la voluntat que us acosteu a tafanejar, s’ho val! Us diria el carrer, però no ho sé, a prop del carrer Barcelona a Granollers... M'ho compreu?
Kommentare